- FUM, FUM, FUM
A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
Fill de la Verge Maria,
n'és nat en una establia.
Fum, fum, fum.
Aquí dalt de la muntanya
si n'hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets;
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra.
Qui dirà més gran mentida?
ja respon el majoral
amb gran cabal, amb gran cabal;
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades.
(Popular catalana)
|
|
|
|
Tornar |
|
- EL PETIT VAILET
Jo sóc el petit vailet
cansadet de molt camí
he vingut amb mon gaiatet
per veure l'Infant diví.
Xerrampim, xerrampim, xerrampia
xerrampim, xerrampim, xerrampó;
xerrampim que Josep i Maria
tenen un petit minyó.
Jo porto una carmanyola
tota plena de vi blanc
i una bona llonganissa
per a Jesús el meu company.
(Popular catalana)
|
|
|
|
Tornar |
|
- PASTORETS DE LA MUNTANYA
Pastorets de la muntanya
que viviu amb gran recel,
amb gran recel;
desperteu, veniu de pressa,
que ja és nat el Rei del cel.
Cap el migdia,
canta i refila
toca Pasqual,
repica el timbal:
ram pataplam,
ram pataplam;
que són festes d'alegria
Pasqües santes de Nadal.
- Què és aquest soroll que sento
a aquesta hora en el corral?
espereu, que si jo baixo
sabreu qui és en Pasqual!
- Ai, Pasqual, no t'enfadis,
que sóc un àngel del cel,
que aquí vinc per anunciar-vos
que ja és nat el Rei del cel.
(Popular catalana)
|
|
|
|
Tornar |
|
- CANTANT TOTS JUNTS
Cantant tots junts
diguem ben alt:
Que Déu ens doni
un bon Nadal.
(H.Poos. Cànon 4 veus
Adapt.: M.Martorell)
|
|
|
|
Tornar |
|
- ÉS NADAL
És Nada!, és Nadal!
Festa d'alegria;
Jesús neix, a Betlem,
dins d'una establia.
(Popular. Cànon a 3 veus)
|
|
|
|
Tornar |
|
- EL TRINEU
Per damunt la neu
lleuger dalt d'un trineu,
pels camps corro rebent
alegre i somrient,
fent dringar els cascavells
com argentins joiells
res bo no trobareu
com viatjar dalt d'un trineu.
Ding, dang, dong,
ding, dang, dong,
dringueu sens parar;
anar amb trineu
és divertit
tant de dia com de nit.(dues vegades)
Tot cobert de neu
llevat dels nostre cor,
per això ara cantem tots,
la cançó dels trineu;
i voli la illusió
amb aquesta cançó
i així de molt bon grat
s'afermi la nostra amistat.
(Popular nord-americana.
Adapt.:A.Martorell i X.Boix)
|
|
|
|
Tornar |
|
- SANT JOSEP I LA MARE DE DÉU
Sant Josep i la Mare de Déu
feren companyia bona;
partiren de Natzaret
matinet a la bon hora.
Dom, doromdom,
la Mare canta i el Fillet dorm.
Fan a peu tot el camí,
reposant-hi alguna estona;
quan arriben a Betlem
ja tothom tanca la porta.
No han trobat posada enlloc
perquè els veien massa pobres;
se'n van a un barraconet
fet de jonc i fet de boga.
Sant Josep va a cercar foc
pels voltants d'allà i no en troba;
mentre ell és a cerca foc,
Jesús neix dintre la cova.
En tornar de cerca foc
Sant Josep l'Infant adora
i ell que sí, es posa a cantar
amb la veu molt tremolosa.
La Mare de Déu li diu:
- Vós, Josep, heu tornat jove!
- Ai, Maria, m'ho fa fer
vostre fill que m'enamora.
Resplendent és com un sol
i brillant com una aurora;
és petit i és eixerit
i flairós com una rosa.
(Popular catalana)
|
|
|
|
Tornar |
|
- EL DIMONI ESCUAT
Allà sota una penya
és nat un Jesuset;
nuet, nuet,
que és fill de Mare Verge
i està mig mort de fred;
nuet, nuet,
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia:
- Jesús que esteu fredet;
pobret, pobret;
La Verge responia:
- Per falta d'abriguet;
pobret, pobret,
per falta d'abriguet!
Pastors hi arribaren
allà a la mitja nit;
catric, catric,
veient que tots hi anaven
del gran fins el més xic;
catric, catric,
del gran fins el més xic.
A prop d'allí passava
un dimoni escuat;
patrip, patrap,
sentint tanta gatzara
a dintre s'ha ficat;
patrip, patrap,
a dintre s'ha ficat.
Els pastorets en veure'l
se li tiren al damunt;
patim, patum,
i tantes n'hi mesuren
que el deixen mig difunt;
patim, patum,
que el deixen mig difunt.
(Popular catalana)
|
|
|
|
Tornar |
|
- EL DESEMBRE CONGELAT
El desembre congelat
confós es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor:
d'una ro ro ro,
d'una sa sa sa,
d'una ro, d'una sa,
d'una rosa bella
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
quan en una mitjanit,
brilla el sol que n'és eixit
d'una bella aurora
que el cel enamora.
Amb contentament i amor
celebrem el dia
en el què el diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor,
oferim-li nostre cor,
que és la gran finesa
de nostra pobresa.
(Popular catalana)
|
|
|
|
Tornar |
|
- TANCA ELS ULLETS
Tanca els ullets,
Jesús petit!
Calla, calla!
Ja s'ha adormit.
(W.Wehrli. Cànon a 2 v.
Adapt.: M.Martorell)
|
|
|
|
Tornar |
|
- LA PASTORA CATERINA
La pastora Caterina
per present li va donar
tres taronges de la Xina
i el pessebre va enramar.
Ara pastors, anem junts
cap el Portal, que n'és nat
un infant com una estrella,
que a mi ja em té el cor robat.
Antón tiro-liro-liro;
Antón tiro-liro-là.
Jesús al pessebre
anem-lo a adorar.
Oh bon pastors, jo diria
que en el Portal de Betlem,
prop de Jesús i Maria
sembla que al cel ja siguem.
Amb Sant Josep va Maria,
ella cavalca el burret
i entre moixaines abriga
el seu Jesús que té fred.
(Popular catalana)
|
|