de com, les bèsties, la nit de nadal, van gaudir del do de la paraula



. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Tot va començar la nit de Nadal. Com sabeu, després de néixer Jesús, tota una munió de gent es va trobar allà al portal: pastors, pagesos, llauradors, botiguers, pescadors, caçadors... gent de tota arreu de tots els orígens, edats i cultures; homes i dones, nens i nenes, nois i noies... tothom li volia oferir els seus presents i volien veure la criatura que feia tant de goig. I no només això, sinó que també van portar animals, animals de tota mena que ben segur podien ser d'alguna utilitat, i si no les mateixes bèsties buscaven alguna manera de ser-ho. La gent després d'adorar l'Infant, després de fer un bon tec, de cantar nadales i de festejar aquella nit, van posar tots els animals junts, els van donar doble ració (doble menjar) perquè ells també podessin celebrar la vinguda al món de Jesús i cansat per la llarga jornada es van posar a dormir. Va se aleshores quan els animals ben desperts, contents i atipats, que e van posar a cantar tal com una estona abans havien fet els seus amos; i així va anar: El gall es va enfilar sobre un pal que feia de biga a la teulada del pessebre, i en veure al bon Jesús que dormia plàcidament, va cridar: Kickirikiiii....! que volia dir: Jesús és aquí....! El bou, amb la seva catxassa, es va aixecar de terra i va dir: Muuuuu....?! que volia dir: A oooon....?! Els ocells que no deixaven de voleiar deien: Tit ti-ti-tit! que volia dir: És cap aquí Els xais que eren al voltant del bressol i feia estona que ja el veien, pregonaven: Be beeeeeéééé... ! que volia dir: Està bé! Els ànecs que en aquell moment eren dins una bassa d'allà al costat, en sentir la notícia van sortir espetegant i xisclant: Quac-quac-quac-quaaaaacc.....! que volia dir: Jo vull anar! Els porcs, que en aquell moment eren ben bruts i eixarrancats al mig del fang, en sentir que ela ànecs hi anaven, feien: Aihó, aihó, aihó... que volia dir: I jo, i jo, i jo!!! Les gallines, ben estarrufades i presumides, en sentir els porcs i veurels d'aquella manera com anaven, van protestar: Coc-corococ-corocoooooc....! que volia dir: Cal que primer us renteu amb sabó! I l'ase, que estava al cas de tot el que passava, quan va veure als porcs que es banyaven amb aigua neta i quedaven ben lluents i polits, exclamava: "Aaaaaaaaaah-i, aaaaaahh-i.....! que volia dir: "Aaaaaaixí, aaaaaaaixí! Quan van ser tots al voltant de l'Infant, un gat, emocionat per tota aquella imatge, deia dolçament: "Meeeeuuuu....! que volia dir: "Mireu! El gos, valent com ningú, davant del Minyó va afegir: "grrrruuu-guaou-gua-gua-gua-guau...! que volia dir: "Ai del qui gosi fer-li mal! I així, els animals, van passar tota la Nit de Nadal, vetllat el son de l'Infant Jesús. I encara ara n'hi ha molts d'aquests animals que parlen i diuen el mateix en record d'aquella Gran Nit. 10-12-97 Adaptació d'Àngel Daban 10-12-97